Patrimoni, desori i coquineria

M’ha cridat l’atenció l’article del dia 3 de maig amb aquest títol, d’Alberto Velasco Gonzàlez, en què parla de l’aplicació de la llei 9/1993 del patrimoni cultural català i en relació amb béns culturals d’interès local. Diu que aquesta llei no és prou clara, però en segons quins casos sí que ho és, com pel que fa al que als parroquians i ciutadans de Santa Maria de Llerona ens preocupa. L’església de Santa Maria de Llerona, romànica i amb referències des de l’any 990, està declarada patrimoni nacional d’interès històric artístic i s’hi han fet actuacions estructurals i de mobilitat de béns que la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat coneix. N’ha fet l’informe una arquitecta dels serveis territorials i des de la Direcció General em diuen que han demanat a l’Ajuntament de les Franqueses si les obres que s’han fet tenen permís de l’Ajuntament. Sembla que encara no ha contestat. Espero que ho faci en breu i que les mesures a prendre quedin en mans de Patrimoni i prengui les mesures previstes en la llei esmentada, concretament en l’article 68, pel qual es preveu la “reparació dels danys causats... sense perjudici de la sanció que correspongui”. Espero que les institucions públiques esmentades, Patrimoni i Ajuntament, prenguin consciència de la responsabilitat que tenen davant de tan preuada joia.